Laresch

Larix decidua

Ils lareschs mellens sco l’aur caracteriseschan l’atun la cuntrada da l’Engiadina.

Da tut las plantas da guglias indigenas sa mida il laresch durant l’onn il pli ferm. La primavaira creschan finas guglias verdas, l’atun daventan ellas melnas ed il november perda la planta tut las guglias. Ils lareschs pretendan pauc dal terratsch, els dovran però blera glisch per pudair schermigliar. Els creschan il meglier en guauds clers ed en plauns averts.

La fin da matg/entschatta da zercladur chatscha il laresch novas guglias. Pauc pli tard s’avran era las flurs femininas cotschnas.

Savens chatt’ins sin ils lareschs il lichen da lufs. Questa spezia da lichen è fitg tissientada. Antruras vegniva ella maschadada en l’estga da lufs per tissientar il rapinader malvis.

En il Parc Naziunal è il laresch derasà fin ad in’autezza da 2200 m. Ensemen cun il schember ed il zunder furma el il cunfin dal guaud. Il laresch n’ha betg gugent la tschajera e l’umiditad. Perquai sa senta el fitg bain en l’aria sitga da l’Engiadina.

La scorsa da tals lareschs vegliurds po esser 30 cm grossa e protegia la planta da crappa e morsas.

Circa mintga 9 onns attatgan rotschas da rasulaunas engurdas dal splerin da laresch las plantas. Las curunas dals lareschs daventan alura gia la stad brinas.

Caracteristic per l’Engiadina èn ils guauds da lareschs pasculads. En guauds da schembers e lareschs allontanavan ils purs antruras ils schembers. Alura restava in prà cun lareschs, nua che pasculava il muvel.